Le ofrecemos en Salou todo tipo de servicios integrales en desatascos, limpieza de tubos, fregaderos de cocina, desagües, arquetas, alcantarillados, inundaciones, fosas sépticas, bajantes, … con tranquilidad y garantía.
Si tienes una urgencia y necesitas una solución rápida y eficaz, Desatascos BARO está para ayudarte.
Soluciones para situaciones de inundaciones en parkings subterráneos y problemas en el hueco de ascensor las tiene en Desatascos BARO.
En Desatascos BARO, disponemos de una flota de camiones especialmente diseñados para resolver problemas de obstrucción y drenaje en redes de saneamiento.
Este dispositivo se utiliza para desbloquear y eliminar obstrucciones en tuberías, alcantarillas y sistemas de drenaje mediante un proceso de limpieza mecánica y rotativa.
BARO ofrece servicios de desatascos industriales de Transporte y Gestión de Residuos en Reus y Provincia de Tarragona. Servicios de urgencia 24h.
BARO ofrece servicios de desatascos industriales de Limpieza Industrial en Reus y Provincia de Tarragona. Servicios de urgencia 24h.
BARO ofrece servicios de desatascos industriales de Cubitainers en Reus y Provincia de Tarragona. Servicios de urgencia 24h.
BARO ofrece servicios de desatascos industriales de Silos y Espacios Confinados en Reus y Provincia de Tarragona. Servicios de urgencia 24h.
La carretera que une Salou con Reus, la C-14, ha sido también un punto sensible en episodios de lluvia intensa, con agua acumulada en algunos puntos, especialmente en la rotonda que da acceso a la autovía A-7.
La fuerte tromba de agua que ha caído a primeras horas de esta tarde en algunos puntos del Camp de Tarragona está provocando algunos problemas.
La evacuación de las aguas sucias se realiza mediante una red de 273 Km. de cañerías de saneamiento, 6.122 pozos de registro y 48 Km. de grandes colectores.
En la estación depuradora de aguas residuales se producen uno serie de procesos físicos, químicos y biológicos que van eliminando progresivamente la materia en suspensión y las sustancias disueltas.
Parte del agua depurada se utiliza para el riego agrícola, siempre que se generen una serie de subproductos que también son aprovechados.
Por una parte, los barros sirven para la elaboración de compuesto para jardinería y como abonos para la agricultura y para la regeneración de canteras.
El resto de aguas depuradas sobrantes llegan al mar a través del barranco de Barenys.
El principal objetivo del proyecto es la ampliación de la estación depuradora de Forcall, para poder adoptar su capacidad al aumento de caudales que va a recibir.
Apoyo del mantenimiento ordinario que realiza el personal propio de la Confederación Hidrográfica del Júcar y en el caso del mantenimiento de mayor envergadura o especializado que tiene carácter periódico, como medio de economizar trámites administrativos en la contratación y garantizar recursos.
Proyecto de adecuación del sistema de saneamiento de la EDAR de Torrent teniendo en cuenta las nuevas necesidades de depuración para el futuro uso del efluente como agua de riego o vertido a cauce en zona sensible.
El conflicto entre Salou y Reus por la conexión del saneamiento
La disparidad de puntos de vista entre el Ayuntamiento de Salou y el de Reus sobre el proyecto de ampliación de saneamiento y conexión con el EDAR (Estación Depuradora de Aguas Residuales) que este segundo consistorio impulsa en los polígonos del sureste de su término, en torno a la riera de la Boella y la Baorada, desembocará en el Juzgado Contencioso-Administrativo número 2 de Tarragona.
Lo hará después de que el pleno salouense, durante la sesión del pasado mes de julio, haya ratificado por unanimidad la demanda en el recurso presentado a principios de año contra los planos del EDAR de Reus, porque considera que estos «lesionan los intereses municipales de Salou» de acuerdo con las conclusiones de un informe emitido por el ingeniero municipal el año anterior.
El proyecto de mejora y ampliación de la depuradora quedó definitivamente aprobado en diciembre del 2016, pero se mantiene parado.
El pleno del Ayuntamiento de Reus ya acordó, el pasado mes de marzo, enviar al juzgado el expediente administrativo que enmarca la aprobación de la conexión del saneamiento de los polígonos.
También, con las abstenciones de la CUP y el «sí» del resto de Grupos Municipales, aprobó comparecer al recurso interpuesto por el consistorio salouense, designar procurador y letrado para afrontar el procedimiento e informar el resto de partes que ven incluidas, entre las cuales está la Agencia Catalana del Agua, la Diputación de Tarragona o el Ayuntamiento de la Canonja además de varias empresas.
Las recomendaciones detalladas por el ingeniero municipal de Salou se convirtieron, más adelante, en alegaciones al proyecto, las cuales el Ayuntamiento de Reus desestimó para aprobar definitivamente los nuevos planos.
Ante el movimiento, el Ayuntamiento de Salou inició el procedimiento contencioso-administrativo el cual ahora ratifica al entender que el expediente enviado por Reus al juzgado «constata y corrobora la existencia de intereses y de competencias municipales (las medioambientales, turísticas, las relativas al mantenimiento y conservación de vías públicas, espacios públicos, emisarios y sistema de alcantarillado, entre otros) que se pueden ver afectadas por el desarrollo del proyecto».
El alcalde de Salou, Pere Granados, aseguraba también en un pleno, el del pasado febrero, y a preguntas del concejal del PP Mario García, que «llegaremos hasta el final de la cuestión con el fin de asegurarnos que la voluntad de Reus no perjudique de ninguna manera la costa».
Por su parte, y al desenlace de la sesión plenaria donde el Ayuntamiento de Reus acordó comparecer al recurso, en marzo, el concejal de Medio Ambiente, Daniel Rubio concretaba que el proyecto «está contrastado y verificado por los técnicos y por el Ministerio» y subrayaba el hecho de que todo se encuentra en estos momentos «cerrado y a expensas de ejecutarse».
Preguntado sobre el motivo del contencioso, Rubio precisaba que «se trata de un proyecto grande, con expropiaciones y zonas de servidumbre» y decía que «en Salou se deben sentir afectados» aunque «nuestros técnicos siempre han demostrado que es lo contrario. La nueva canalización no afectará en nada».
El informe municipal y el riesgo de avenidas en el barrio de la Salut
Los hechos se remontan a mediados del 2015, coincidiendo con el periodo de exposición pública del proyecto bautizado como 'Millora, ampliació del sanejament i connexió amb l’EDAR de Reus dels sectors situats al sud-est del terme municipal de Reus a l’entorn de la riera de la Boella i la Baorada', el cual había sido inicialmente aprobado en Junta de Govern de Reus.
En aquel momento, el ingeniero municipal de Salou redactó un informe que detalla que «la zona sureste del término de Reus está situada en la cuenca del barranco de la Boella, mientras que la EDAR está situada en la cuenca del barranco de Barenys» y que «actualmente existe una problemática importante, muy negativa, en el barrio de la Salut por las avenidas del barranco de Barenys en caso de lluvias», de manera que «el hecho de llevar las aguas a la cuenca del barranco de Barenys aumentará el caudal y la carga contaminante, reduciendo la dilución, especialmente en los casos de fuertes tormentas de poca duración».
«Dada la situación del emisario de Barenys, que ya está al límite de su capacidad con el caudal actual del efluente del EDAR de Reus,» concluye el mismo documento, «en caso de ejecutarse lo previsto, este aumento provocaría el desbordamiento directamente en la playa, con el consecuente perjuicio para unos municipios, Salou y Cambrils, eminentemente turísticos».
La primera propuesta planteada fue la construcción de una carretera, en el mismo año ya se van portar a terme las primeras gestiones para desarrollarla y el 1774 se inició la construcción.
El seu traçat, que anava des de Salou a Mascalbó y des d’aquest punt fins a Reus, se feia en part per l’antic camí ibèric de Salou a Ulldemolins.
Aquesta carretera, construïda amb les inversions dels comerciants i alguns particulars, va entrar en funcionament el 1780.
El canal navegable de Reus a Salou
Durant el segle XVIII Espanya va començar a tirar endavant diversos projectes de canals navegables, ja que s’havia observat els grans beneficis que aquest tipus d’infraestructures produïen a Europa, algunes de les quals funcionaven des del segle XVII.
Aquest treball te l’objectiu d’analitzar el projecte del Canal Navegable de Reus a Salou.
Aquesta infraestructura, que va ser molt reclamada pels reusencs des de finals del segle XVIII, la volien construir per facilitar l’exportació de les seves produccions a altres països del món i l’importació de matèries primeres.
A continuació, es presenta el marc geogràfic i històric del canal i els tres projectes que es van dur a terme, el primer dels quals va ser obra de Joan Soler i Faneca.
Des del port de Salou, on feien escala nombrosos vaixells, tradicionalment s’hi exportaven la majoria de productes dels pobles del Camp de Tarragona, de la Plana de Lleida i de bona part de la conca de l’Ebre fins a Saragossa [1].
La importància del port era tal que entre 1680 i 1700 hi van sortir gairebe la meitat de les exportacions agràries de Catalunya.
Entre els productes més importants hi havia: l’aiguardent, el vi, les avellanes i les ametlles, però també els manufacturats (teixits, indianes de cotó, sabó, papers, etc.) que se’ls donava sortida cap el nord d’Europa o Amèrica (Ferran, 2007, 114).
Aquest port, però, també era utilitzat per desembarcar les matèries primeres (fusta, ferro o cotó) o productes alimentaris inexistents a la zona (pesca salada o farina).
Segons alguns autors, des d’inicis del segle XVI, Reus va començar a destacar en la producció de l’aiguardent, però, en el XVIII, ja era un centre productor a nivell europeu gràcies, en part, a la proximitat al port de Salou (Fig. 1.1).
Això va donar lloc a que es comercialitzessin altres productes com el vi i els teixits de seda.
Però, perquè va arribar a ser més important el port de Salou que el de Tarragona?. Doncs bé, el port de Tarragona estava situat a la desembocadura del Francolí i, per tant, era un port artificial.
A més, estava en un estat molt deplorable degut al despoblament de la ciutat a l’època musulmana i la falta d’intervenció humana en la neteja dels sediments transportats i dipositats pel riu a la dàrsena del port [3].
Com que la ciutat de Tarragona no estava d’acord en tenir un port a l’ombra del de Salou i, amb l’objectiu d’aconseguir-ne ser un de principal per la comercialització dels productes de la zona, a la segona meitat del segle XVIII va plantejar-se la reconstrucció d’aquesta infraestructura.
En aquesta línia, el primer que van aconseguir va ser que el 1761 s’habilités el port pel comerç exterior i que el 1772 s’obrís una duana.
La mesura més dràstica, per cobrir les despeses per la reconstrucció del port, va arribar el 1776 quan l’Ajuntament de Tarragona va demanar un impost sobre les mercaderies embarcades i desembarcades a algunes platges del corregiment com Salou, Cambrils, Torredembarra, Mont-Roig i altres.
Tots aquests canvis, i el fet que el transport de mercaderies entre Reus i Salou fos lent, incòmode i impossible per les mercaderies de gran volum, va provocar que Reus, el 1773, es plantegés millorar-ne la comunicació [4].
La segona proposta plantejada va ser la construcció d’un canal navegable que connectés Reus amb Salou.
El primer projecte del canal va ser encarregat a Joan Soler i Faneca i als seus ajudants, els “arquitectos deliniadores”, Simó Ferrer i Joan Fàbregas.
La documentació que es conserva sobre aquest encàrrec és tan escassa que no permet establir amb exactitud l’any que se’ls hi va encomanar, ni quines eren les condicions [7].
Entre la documentació localitzada també s’hi poden trobar un seguit de cartes entre Joan Soler i Faneca i el Baró de la Linde, ja que la correspondència entre ambdós va ser una constant, a partir de 1785.
En totes les cartes el Baró demanava la conclusió del plànol del canal navegable de Reus a Salou.
Per exemple, en la primera de 3 de febrer de 1785 deia que: “En vista de quanto V.S. me representar en carta del 1º del corriente dirijo oy la otra correspondiente al arquitecto Juan Soler para que V.S. desea que concluya quanto antes el plano del canal como es preciso en consecuencia de lo mando por el Excelentsimo señor Conde de Floridablanca a fin de poderlo remitir a S.M. Barcelona, 3 de febrero de 1785. [Firma de:] Varón de la Linde” [9].
El juny de 1785, mentre encara s’estava a l’espera de la finalització del document cartogràfic del canal, el comte de Floridablanca va comunicar que el Rei donaria suport a l’obra sempre i quan els comerciants de Reus fossin els inversors (Annex 2).
Però, tot i aquest suport, l’1 de febrer del 1786, Joan Soler i Faneca encara no havia conclòs l’aixecament cartogràfic del canal, ja que en aquesta data el Baró de la Linde li tornava a reclamar que “concluya el plano para remitirlo al Conde Floridablanca” [10].
Mentre Reus estava ocupat amb el projecte del canal navegable, Tarragona continuava procurant destacar a nivell internacional i obtenir ajudes per a la reconstrucció del seu port.
Així que, el 22 d’agost de 1786, va aconseguir el permís per a exportar a Amèrica i, el 25 d’agost del mateix any es va aprovar un Reial Decret per crear un impost sobre les exportacions de vi i aiguardent des del port de Salou.
Davant d’aquesta situació, i amb el projecte del canal per finalitzar, el 1789, els reusencs es van reunir per redactar un informe adreçat al Rei en el que li recordaven que s’havia compromès a recolzar la seva realització el 1785 i les condicions acceptades (Annex 3).
Per tant, el 1789 el projecte semblava estar encarrilat, però l’oposició cada vegada més forta de Tarragona, la falta de finançament de l’obra, degut a que els beneficis del port de Salou es destinaven a la reconstrucció del de Tarragona i el cessament provisional del pagament dels impostos, van portar a la paralització temporal de l’obra (Andreu, 1986, 54) [12].
Tal i com s’ha pogut veure en la documentació escrita del canal navegable de Reus a Salou, tant Joan Soler i Faneca com Francesc Toullot van aixecar plànols de l’esmentat projecte.
Fins el dia d’avui no s’havien localitzat cap d’aquests documents, però, finalment se n’ha trobat un entre els conservats a l’Archivo del Museo Naval (Fig.
Es tracta d’un plànol de forma irregular, manuscrit, en tinta i de 54 x 269 cm.
L’escala numèrica calculada és d’aproximadament 1:4.560 i la gràfica de 1.500 vares castellanes (=27,5 cm).
La manca d’un títol ha donat lloc a que l’arxiu no l’entengués com un plànol del canal i, per això, li va donar el de [Mapa de la província de Tarragona desde Salou a Reus].
Ara bé, si es mira en detall, a banda de veure les diferents infraestructures, es poden apreciar dues línies paral·leles a la carretera on s’hi anoten les cotes altimètriques [13].
Totes aquestes evidències, doncs, porten a pensar que aquest document es va traçar per delinear el canal navegable de Reus a Salou.
Aquesta suposició podria ser confirmada si es conegués la data i l’autor del plànol.
En el primer cas només es té la referència de l’arxiu, el qual havia considerat que era un document del segle XVIII, però per la informació que s’hi representa es podria acotar i dir que va ser aixecat a finals de la dècada de 1780, ja que ja hi apareix la nova carretera de Reus a Salou i era el moment en el que s’estava projectant la construcció del canal navegable entre ambdues poblacions.
Després d’analitzar-lo de forma detallada, per diversos motius, s’ha considerat que el més adient és adjudicar-lo a Joan Soler i Faneca.
En primer lloc, era algú que tenia una certa experiència en treballs de tipus hídric, ja que el 1767 havia portat a terme l’estudi per l’establiment d’unes mines d’aigua pel Monestir d’Escaladei, el 1781 havia projectat un pas de barques al riu Ebre i el 1786, poc després d’encarregar-li el projecte del Canal Navegable de Reus a Salou, la Junta de Comerç de Catalunya li havia confiat un encàrrec tan important com el dels Canals d’Urgell.
A més, aquest mestre de cases, per informacions que ja s’han presentat, no va acabar el present treball, la qual cosa explicaria perquè en aquest plànol el canal tan sols està marcat fins pocs metres després de Mascalbó, en sentit Reus (Fig. 1.3).
Totes aquestes deduccions es confirmen, en part, per les similituds amb la cal·ligrafia i la tècnica de representació d’aquest plànol amb altres del mateix autor.
La idea de que el plànol sigui obra de Francesc Toullot és més refusable perquè, pel que s’explica a la documentació escrita, va elaborar un plànol de tot el canal i no només d’una part com el que s’ha localitzat en l’Archivo del Museo Naval.
A més, Toullot era un expert en maquinaria tèxtil sense cap experiència cartogràfica coneguda [14].
Després que el projecte del Canal Navegable de Reus a Salou quedés aturat a principis de la dècada de 1790 pels motius ja comentats, el 1799, amb l’activació dels impostos a pagar a Tarragona per la reconstrucció del port, els reusencs van avivar la idea de construir un canal navegable.
La reactivació total del canal navegable de Reus a Salou no es va fer efectiva fins el 1802, quan les autoritats reusenques van assabentar-se que la carretera reial de Madrid a Barcelona no passaria per la seva població, com inicialment estava previst.
A banda també desitjaven la construcció del canal els veïns de 190 pobles del voltant, saragossans i comerciants de Barcelona i València.
La pressió de tots ells va donar lloc a què es tornés a treballar un altre cop en el canal.
En aquest sentit el primer impulsor va ser el regidor degà Pere Sunyer (Reus, 1749-?), qui va aconseguir coordinar els interessos comercials del canal i va fer les gestions perquè el director en fos Francesc López [16].
Sunyer, encara havia d’aconseguir finançament i portar a terme un seguit de tràmits, abans que aquesta infraestructura fos acceptada pel Rei i es pogués iniciar la construcció.
Per aquest motiu, va desplaçar-se a Madrid per defensar que el projecte era necessari per al comerç i per a l’alleugeriment de la misèria de la classe treballadora.
Finalment, el setembre de 1805, va aconseguir que el Rei l’aprovés després de nomenar a Godoy protector de l’obra, al qual se li va concedir el títol de regidor degà perpetu de Reus i baró de Mascalbó.
El 25 de novembre del 1805, només dos mesos després que el Rei acceptés el pla, es posava la primera pedra i s’iniciaven les excavacions a l’alçada del Mascalbó en direcció Salou.
Per dur a terme aquest projecte els executors van haver d’elaborar uns plànols, però a dia d’avui només s’ha localitzat un gravat de 1807 titulat: Plan geométrico del Triangulo que forman Tarragona y Reus con el Puerto de Salou (Fig.
Aquest plànol va ser presentat a Godoy per Pedro Boada de las Costas, Alcalde del Crim de la Reial Audiència de Catalunya.
Es tracte d’un document que té una escala numèrica calculada de 1:33.440, una de gràfica de 2.000 vares castellanes (= 5 cm), dues roses dels vents amb lis i té una grandària de 52×39 cm.
A banda del mapa general a l’extrem superior esquerra hi ha traçada una Nueva idea de la enclusa-pozo para el ahorro de aquellas i a la part inferior la: Delimitación y desnivel del terreno desde Reus a Salou qual consta de 103 varas (extrem superior); Perfil de enfrente cortado por la letra C. D. del “Plano general”(extrem superior), Perfil de lado cortado por la letra A. B., Diseño de las esclusas con las correspondientes distancias; al perfil de encima, el uso de ellas, donde se ve un barco (extrem esquerra fins a la meitat); Puerto en la entrada del canal en l’entrada del Canal (centre); Idea de un nuevo dique para la construcción, sin necesidad de bombas, de toda classe de embarcaciones. Visto desde enfrente y perfil de lado (extrem esquerra).
Aquest document també dóna una explicació de la construcció, el pressupost i els avantatges del canal.
Per exemple, informa que la construcció va començar el 25 de novembre de 1805, que s’havien de construir basses i dipòsits, tant per controlar el cabal d’aigua com per servir de reserva a les aigües aportades, que tindria 320 peus de desnivell (89,15 metres) i 32 rescloses en les 90 vares del canal, és a dir una cada quasi cada 3 metres de desnivell [19].
Totes aquestes i altres obres es va calcular que ascendirien a 12 rals de billó.
Les dificultats econòmiques, l’oposició cada vegada més forta entre el bàndol favorable al canal (alguns burgesos comerciants, gremis i classes populars) i els contraris (famílies ennoblides, la major part dels grans comerciants i professionals com metges o advocats), el lent avançament de les obres i l’entrada de les tropes napoleòniques a Catalunya van provocar l’aturada temporal dels treballs [20].
En aquest moment, s’havien assegurat 800.000 rals per l’any següent i es continuaven pagant els impostos per l’obra que s’havien establert el 1806 [21].
Per això, el maig de 1808 es van intentar reprendre els treballs per donar feina a la gent i minimitzar la misèria, però el director del canal, Francesc Requena, ho va rebutjar per la falta de fons.
A més, el 20 de juliol de 1808 es va acordar destinar els diners que es desviaven per la construcció del canal per defensar el país.
En aquest moment es posa punt i final a l’obra.
Segons Pierre Vilar, el 1811 els francesos volien tornar a intentar-ho, si es corregien uns errors detectats pels seus enginyers (Vilar, 1966, 298).
Tot i aquesta sol·licitud, l’Ajuntament de Reus mai no va donar una resposta i el projecte del canal navegable de Reus a Salou arribava al seu final.
La red de agua de Reus y su ciclo integral
Tomemos una visión general por las infraestructuras que forman el ciclo integral de Aigües de Reus.
Principalmente, nos llega del río Ebro mediante una captación en el margen izquierdo del río a la altura de Campredó, municipio de Tortosa, desde donde se bombea en la planta de tratamiento que el Consorcio de Aguas de Tarragona tiene en Ampolla.
Reus también cuenta con recursos propios.
Por una parte, las aguas superficiales que nos llegan a través de las antiguas minas que todavía están en perfecto estado de funcionamiento: la mina Monterols, con unos 400 años de funcionamiento y la mina Hidrofòrica, construida en el siglo XIX.
Por otro lado, tenemos agua de captaciones subterráneas, o sea, de las aguas que se encuentran en las capas freáticas del subsuelo del municipio.
El Agua es conducida a la ciudad mediante 18 kilómetros de grandes cañerías ...
Para hacerla llegar a los 42.000 clientes, dispone de 335 kilómetros más de cañerías de dimensiones más reducidas y 3.400 valvulas de aislamiento...
Para una óptima gestión, Aigües de Reus ha dividido la ciudad en 24 sectores de suministro.
Mediante 34 arquetas de control conectadas al sistema de telemando que se encuentra en la sede central de la empresa, se puede vigilar: la presión, el caudal, la cloración y la turbiedad del agua suministrada en cada uno de los sectores.
De hecho, la mayor parte del agua que sale de los grifos no es realmente consumida sino que simplemente se utiliza para actividades de limpieza.
| Elemento | Dato |
|---|---|
| Clientes | 42.000 |
| Sectores de suministro | 24 |
| Arquetas de control | 34 |
| Cañerías principales | 18 kilómetros |
| Cañerías de menor dimensión | 335 kilómetros |
| Válvulas de aislamiento | 3.400 |
| Red de saneamiento | 273 Km. |
| Pozos de registro | 6.122 |
| Grandes colectores | 48 Km. |
tags: #carretera #de #salou #depuradora #de #reus
Publicaciones populares:
- Ventajas del hormigón in situ filtrante en cubiertas: aislamiento y drenaje integrados
- Funcionamiento de las rejas de desbaste PRAMA para depuradoras
- Comprendiendo el pH del agua destilada y las bases fuertes con NaOH — guía rápida
- Ventilación hospitalaria y perfiles de presión en habitaciones con filtración de aire
- K&N 206 GTI: filtro de aire para Peugeot 206 2.0i 136 hp