El cabal de les depuradores a Catalunya depèn de la població servida, del volum d’aigües residuals que arriba a cada instal·lació, de l’activitat industrial, de la pluja i dels límits de qualitat exigits a l’abocament. El Pla de Sanejament de Catalunya inclou 578 depuradores en servei (juliol de 2026) que sanegen el 97,4% de la població catalana, cosa que ha permès millorar de manera exponencial la qualitat de l’aigua en els últims 30 anys.
Aquestes estacions tracten anualment gairebé 700 hm³ d’aigua. Les depuradores formen part del sistema de sanejament en alta, juntament amb les estacions de bombament, els col·lectors i els emissaris submarins. La seva tipologia varia en funció de diferents paràmetres com la població servida, el component industrial dels abocaments que rep, els límits d’abocament autoritzats o la ubicació.
Què és el cabal d’una depuradora?
La depuració d’aigua fa referència a la recollida, el tractament i la descàrrega d’aigües residuals urbanes i al tractament i descàrrega d’aigües residuals procedents de determinats sectors industrials. El procés realitzat en una depuradora consisteix bàsicament en tractar les aigües residuals que hi arriben a través de la xarxa de clavegueres i de col.lectors, i netejar-les per poder abocar-les netes al riu o al mar.
Amb aquest tractament es provoquen les mínimes alteracions possibles en els sistemes naturals, evitant la seva contaminació. Una depuradora és una instal.lació que està dissenyada i gestionada amb l' objectiu de protegir i preservar el medi ambient.
El cabal de disseny és el volum d’aigua residual que una EDAR està preparada per tractar. El cabal real o cabal d’entrada és el volum que efectivament arriba a la instal·lació i que ha de ser depurat.
Què determina el cabal de les EDAR?
L’aigua residual prové de tres fonts bàsiques: de les nostres llars (aigua residual domèstica), de les nostres indústries (aigua residual industrial) i de la pluja. Per tant, el cabal pot variar segons la població, l’activitat econòmica, les aportacions industrials i les precipitacions.
Les càrregues d’ entrada a l’ EDAR del Terri estan, com el cabal, fortament influïdes per l’ activitat industrial. En alguns municipis, la falta de xarxa diferenciada del clavegueram municipal provoca l’arribada d’aigües mixtes (fecals i pluvials), fet que pot incrementar el cabal a depurar en períodes de fortes pluges.
La distribució de les depuradores al llarg de la geografia espanyola està estretament relacionada amb la densitat de la població. És a dir, en aquelles poblacions i territoris que acullen un major nombre d’habitants, hi ha més depuradores d’aigua.
Situació actual del sanejament a Catalunya
A dia d’avui podem dir que totes les estacions de depuració d’aigües residuals urbanes en servei a Catalunya són biològiques que poden ser de diferents tipologies i sistemes de tractament existents. Totes elles tenen en comú l’objectiu d’eliminació de la càrrega contaminant continguda a l’aigua residual entrant, per reduir la presència de matèria orgànica i sòlids en suspensió, algunes disposen també de requeriments més restrictius i eliminen, a més, nitrogen i fòsfor.
Les gairebé 500 depuradores existents a Catalunya garanteixen el sanejament de més del 96% de la població catalana. El Pla de Sanejament de Catalunya inclou 578 depuradores en servei (juliol de 2026) que sanegen el 97,4% de la població catalana, cosa que ha permès millorar de manera exponencial la qualitat de l’aigua en els últims 30 anys.
Aquestes dades corresponen a moments de referència diferents i reflecteixen l’ampliació progressiva de la xarxa de sanejament. Les estacions tracten anualment gairebé 700 hm³ d’aigua.
Tipus de sistemes de tractament i relació amb el cabal
Una primera classificació separaria els tractaments entre sistemes extensius i intensius.
Els sistemes extensius
Reben el nom d’extensius pel fet de tenir unes necessitats d’espai d’implantació superior als sistemes intensius més mecanitzats. Aquesta necessitat ve del fet d’intentar replicar en aquestes EDAR els sistemes de depuració natural que trobaríem en el medi.
Els sistemes més comuns son els llacunes de làmina lliure, els de flux subsuperficial (l’aigua no és visible) on l’aigua circula a través d’un llit de graves que serveix alhora de substrat de creixement de plantes lacustres, llits de torba i infiltracions-percolacions.
Sigui quina sigui la seva configuració, és imprescindible una mínima protecció que consisteix en un tamisat previ seguida d’una decantació en forma de fossa sèptica o tanc Imhoff. Aquests sistemes son usats sovint quan cal eliminar matèria orgànica i sòlids i els requeriments d’eliminació de nutrients no son molt restrictius.
Son especialment adequats per a poblacions petites sense abocaments industrials. Aquests sistemes presenten pocs requeriments tècnics per a la seva gestió i poden ser operats per personal amb poca especialització. Finalment, indicar que aquests sistemes també presenten una baixa petjada de carboni pels seus mínims requeriments energètics.
Els sistemes intensius
Aquests sistemes intensius redueixen l’espai d’implantació usant sistemes altament mecanitzat i, per això, amb elevats consums energètics. En general, els sistemes de tractament biològics disposen d’un pretractament per a l’eliminació de sòlids i greixos, en alguns casos podem trobar la presencia d’un decantador primari.
Fins aquí utilitzem sistemes fisico químics de tractament. Per aconseguir els objectius de qualitat necessari d’eliminació de càrrega orgànica i sòlids hem de passar al reactor biològic on amb l’aportació d’oxigen amb mitjans mecànics es degrada la major part de la matèria orgànica existent.
Finalment, cal separar l’aigua tractada dels microorganismes responsables de la depuració. Per aquest motiu el sistema disposa d’un decantador secundari per a la decantació dels sòlids en suspensió i el seu retorn al reactor biològic.
Sistemes intensius amb eliminació de nutrients
En aglomeracions grans, més de 10.000 habitants equivalents, és imprescindible l’eliminació de nutrients. A partir de 100.000 habitants equivalents els límits són encara més restrictius.
Aquests sistemes tenen l’objectiu de dur a terme la funció que assenyalàvem pels sistemes biològics convencionals afegint la d’eliminació de nutrients, nitrogen i fòsfor. A diferència dels sistemes convencionals on tan sols aportem aire al reactor, en aquests casos es juga amb la combinació de reactors on aportem aire i altres on privem els microorganismes d’aire.
Amb aquesta seqüència s’aconsegueix la proliferació de microorganismes que permeten la reducció de nitrogen i fòsfor. Finalment, indicar que en casos on es necessiti un tractament addicional per aconseguir la qualitat per a reutilització de l’aigua tractada per a reg o altres usos o per la presencia de contaminants específics s’afegeixen tractaments anomenats terciaris on podem trobar tractaments basat en filtració a través de membranes.
La línia d’aigua i la línia de fangs
Associat a la línia d’aigües que hem explicat es troba, en general en tots els casos, la línia de tractament de fangs. Aquesta fa possible que els fangs resultants del procés puguin ser tractats i valoritzats en diferents usos, com l’agricultura, la restauració, etc.
En aquests sistemes, especialment els més grans, és habitualment trobar en la línia de fangs digestors anaeròbics. Aquest sistema permet reduir el volum de fangs generats, estabilitzar-los per una valorització agrícola i al mateix temps produir gas metà.
Aquest gas és utilitzat com a combustible en generadors elèctrics instal·lats a les EDAR i d’aquesta manera podem reduir notablement el consum energètic d’aquestes instal·lacions.
EDAR del Terri: cabal de disseny i cabal tractat
La depuradora del Terri és una EDAR urbana, que vol dir Estació Depuradora d' Aigües Residuals urbanes. La gestiona el Consell Comarcal del Pla de l' Estany, que és l' Administració responsable de controlar el seu bon funcionament i d' assegurar que la qualitat de l' aigua que s' aboca al riu Terri sigui la correcta.
En aquesta EDAR tractem l' aigua residual dels municipis de Banyoles, Porqueres, Camós i Cornellà del Terri. Un cop depurada la aboquem al riu Terri.
En la EDAR del Terri, es tracten aigües residuals d' origen domèstic i també les produïdes per algunes indústries de la comarca. Per poder acceptar aigües residuals d' origen industrial en una EDAR cal que aquestes tinguin unes característiques similars a les aigües generades per l' activitat domèstica, per això s'obliga a les indústries a disposar de sistemes de depuració propis per a tractar les seves aigües residuals abans d'abocar-les a la xarxa de sanejament.
| Parámetro | Dato |
|---|---|
| Tipo de proceso | Fisico-químic i biològic |
| Procedencia del agua | Banyoles, Porqueres, Cornellà del Terri i Camós |
| Población servida | 18.650 habitants/equivalents |
| Cabal de diseño | 14.000 m3/dia |
| Cabal tratado | 10.500 m3/dia tractats |
| Punto de vertido | EDAR Terri |
| Eliminación de DBO | 98 % |
| Eliminación de DQO | 96 % |
| Eliminación de sólidos en suspensión | 96 % |
En aquest cas, el cabal de disseny és de 14.000 m3/dia i el cabal tractat indicat és de 10.500 m3/dia. La diferència entre tots dos valors mostra que la capacitat màxima prevista no coincideix necessàriament amb el volum que arriba cada dia a la planta.
Per què serveix una depuradora?
El procés realitzat en una depuradora consisteix bàsicament en tractar les aigües residuals que hi arriben a través de la xarxa de clavegueres i de col.lectors, i netejar-les per poder abocar-les netes al riu o al mar. Amb aquest tractament es provoquen les mínimes alteracions possibles en els sistemes naturals, evitant la seva contaminació.
Destinació de l’aigua tractada
L’aigua d’abastament per a una població s’acostuma a captar de pous o de rius. Les aigües residuals que genera aquesta població són tractades a la depuradora i després s’aboquen un altre cop al medi, a un tram de riu proper a la depuradora.
L' aigua tractada per la nostra depuradora és enviada ben neta al riu Terri. Això permet que el riu mantingui un cabal d' aigua suficient per a sostenir el seu sistema ecològic.
L’aigua depurada es retorna als cursos fluvials o al mar. L’aigua depurada no és apta per al consum humà; per poder-la utilitzar, cal potabilitzar-la.
L' aigua depurada, si es sotmet a un procés final anomenat tractament terciari, es pot utilitzar en rec agrícola.
EDAR de Serinyà: una planta de pequeño caudal
L' Estació Depuradora d' aigües Residuals de Serinyà va ésser inaugurada al juliol de 1998 i tracta les aigües residuals produïdes en aquest municipi. Està situada al paratge anomenat "La Gorga dels Gossos", al costat de la riera del Serinyadell.
| Parámetro | Dato |
|---|---|
| Cabal mitjà diari | 220 m3/dia |
| Població servida | 1.100 habitants |
| Població equivalent | 880 habitants |
| DBO de l’aigua bruta | 240 mg/l |
| DBO de l’aigua tractada | 25 mg/l |
| Sòlids suspesos de l’aigua bruta | 280 mg/l |
| Sòlids suspesos de l’aigua tractada | 35 mg/l |
Les aigües residuals produïdes al municipi són recollides per dos col.lectors i arriben a l'EDAR per gravetat. La depuradora és de tipus compacte, constituïda per una sèrie de cambres o cel·les a través de les quals hi circula l'aigua a tractar.
Esquema de tractament de Serinyà
- Estació de bombament
- Desbast
- Decantació Primària
- Tractament biològic
- Fangs activats de doble etapa
- Decantació Secundària
- Tractament dels fangs per digestió aeròbia
Fases del procés
Abans d' entrar a l'EDAR, les aigües residuals brutes passen per un pou de registre; d'aquí van a un pou de gruixuts on queden retinguts els sòlids i objectes de gran mida com grava, pedres o fustes.
Seguidament l' aigua passa a la cambra de bombament, que mitjançant dues bombes submergides, controlades per sondes de nivell, eleven l'aigua fins a una reixa mòbil que n'elimina part dels sòlids. Els residus retinguts per aquesta reixa van a un contenidor.
En cada cel·la s' hi realitza un pas del procés. La primera fase del procés de depuració comença amb una aireació de l'aigua bruta, per tal de tenir una primera eliminació de matèria orgànica.
Tot seguit l'aigua passa a la cel.la de decantació primària , on hi ha una eliminació de part dels sòlids que contenia l'aigua en suspensió. Aquí es generen els fangs primaris.
A la sortida del decantador primari, l'aigua passa al reactor biològic on hi ha una aportació d' oxigen a través del sistema d'aireació. En aquesta etapa es realitza l'eliminació de la matèria biodegradable que encara hi havia present en l'aigua, a través d'un procés que comporta l' activitat de certs tipus de microorganismes.
De la bassa d'aireació, l'aigua que conté el fang biològic passa a la decantació secundària, on hi ha la separació entre els fangs secundaris l'aigua clarificada, que sobreix, surt de la planta i és abocada al Serinyadell, ja depurada.
Tractament d’olors
La depuradora de Serinyà està construïda a l'interior d'un edifici totalment tancat, el qual és equipat amb un sistema d'eliminació i tractament d'olors.
Aquest sistema consisteix en un mecanisme d'extracció i filtrat de l'aire, que passa a través d'un filtre biològic d' escorça. Així s'eliminen pràcticament totes les olors característiques d' aquest tipus de tractament.
Control dels abocaments industrials
Al mes d’abril de 1999, el Consell Comarcal passa a ser Administració Actuant en el sistema de sanejament amb recepció a les EDAR de Terri i de Serinyà. El novembre de 2000, es publica al BOP una actualització de l’Ordenança sobre l’ús del sistema de sanejament Comarcal.
Al 1999 el Consell Comarcal del Pla de l’Estany inicia la seva tasca d’inspecció i control d’empreses connectades a la xarxa de sanejament, amb l’objectiu de reduir la càrrega contaminant aportada a les EDAR.
Des d’aleshores, el nostre Consell Comarcal realitza el control d’abocaments industrials, que s’estructura en dos nivells d’actuació:
- les inspeccions a les empreses
- el seguiment i control de la xarxa de col.lectors
En el període 1999-2005, des que el Consell Comarcal del Pla de l’Estany s’ha fet càrrec del control i gestió del sistema de sanejament, s’ ha aconseguit reduir la càrrega aportada per les indústries a l’aigua que cal tractar a les depuradores de la comarca.
Això ha estat possible gràcies a una intensa tasca de control d’ abocaments que ha inclòs l’ assessoria a les empreses, la promoció de la implantació de tractaments propis (que s’ han generalitzat a totes les empreses amb més incidència) i l’ establiment d’ un programa de vigilància i inspecció que ha comportat l’ imposició de sancions quan ha estat necessari.
També es realitza de manera habitual un seguiment a la xarxa de col.lectors amb l’objectiu de detectar possibles abocaments.
El cabal depurat i la qualitat dels rius
Molts dels rius del nostre país baixen secs perquè els hem captat aigua prèviament, riu amunt, per a consum humà, industrial o agrícola, però és imprescindible, i de sentit comú, que els cursos fluvials portin aigua.
Els cabals de manteniment, també anomenats ambientals o ecològics, són el volum d’aigua que es deixa de manera constant en el riu, amb l’objectiu de garantir el bon funcionament dels ecosistemes vinculats al medi hídric.
Per tant, aquest cabal ha de ser compatible amb la resta de demandes ordinàries dels cursos fluvials, com són els usos domèstics, els industrials i els agrícoles.
A Catalunya, la determinació i la implantació d’aquests cabals es fa separadament per als dos àmbits de planificació hidrològica existents: les conques internes de Catalunya (CIC) i la part catalana de les conques de l'Ebre i la Garona.
L'Agència Catalana de l'Aigua té plenes competències per establir i implantar un règim de cabals de manteniment a les conques internes. En canvi, a les conques catalanes de l'Ebre i la Garona, l'ACA realitza els estudis necessaris, el càlcul i la validació de cabals de manteniment amb els mateixos criteris que es fa a les conques internes, per tal d'obtenir uns cabals de manteniment coherents per a tot Catalunya, que transmet a l'Organisme de conca competent (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) per a la seva implantació.
L’ACA va elaborar el Pla sectorial de cabals de manteniment (PSCM) el novembre del 2005, on es van definir els cabals que haurien de respectar-se en els rius per garantir un bon estat dels ecosistemes.
Reutilització de l’aigua depurada
L’aigua tractada es retorna al medi o pot rebre tractaments addicionals quan es necessita una qualitat específica. L’aigua depurada no és apta per al consum humà; per poder-la utilitzar, cal potabilitzar-la.
L' aigua depurada, si es sotmet a un procés final anomenat tractament terciari, es pot utilitzar en rec agrícola.
La instal·lació d’Els Valentins d’Ulldecona, amb un cost de 430.000 euros, és la depuradora 497 del Pla de Sanejament de Catalunya. La planta permetrà la reutilització indirecta per aportar cabal ecològic al riu la Sènia.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha posat recentment en servei la depuradora i els col·lectors en alta d’Els Valentins, ubicada a Ulldecona (Montsià). Aquesta actuació, que donarà servei a una població de 500 habitants, ha suposat una inversió de 430.000 euros.
La depuradora, que consta d’un tractament biològic de fangs actius amb aeració perllongada, està dissenyada per a un cabal de 35 metres cúbics dia i també s’ha construït un col·lector amb una longitud de 75 metres.
L’aigua tractada es retornarà al Barranc de la Venta de la Punta, conca de la Sènia, contribuint a la seva millora mediambiental. D’aquesta manera, l’aigua sanejada a la depuradora possibilitarà una reutilització indirecta o no planificada, que contribuirà a mantenir el cabal ecològic del riu i l’aprofitament per a usos urbans, agrícoles i industrials aigües avall.
Ampliació i planificació de les depuradores
L’avaluació de l’estat del dimensionament de les EDAR es realitza comparant el cabal d’aigua residual urbana que arriba a cada depuradora en relació amb el seu cabal de disseny.
D’aquesta manera s’identifiquen aquells municipis o aglomeracions urbanes que han crescut durant els últims anys, incrementant el seu volum d’aigua residual, i que requereixen una reforma de les seves instal·lacions de depuració.
Aquest diagnòstic permet una òptima planificació i, també, prioritzar les mesures de millora i ampliació de les infraestructures de sanejament gestionades per l’Agència Balear de l’Aigua.
La tipologia varia en funció de diferents paràmetres com la població servida, el component industrial dels abocaments que rep, els límits d’abocament autoritzats o la ubicació.
La depuració de l’aigua té un cost important, que paguem tots els ciutadans amb els nostres impostos, si reduïm el consum d’aigua en les nostres llars i en les nostres indústries, estalviarem també diners, que es podran utilitzar per altres finalitats (carreteres, escoles, hospitals, etc.) i col.laborarem en preservar un recurs escàs.
Set aspectes essencials sobre el cabal i les EDAR
- Les EDAR són instal·lacions que depuren les aigües residuals procedents del nostre poble o ciutat. Mai no capten l'aigua del riu!
- L'aigua residual prové de tres fonts bàsiques: de les nostres llars (aigua residual domèstica), de les nostres indústries (aigua residual industrial) i de la pluja.
- Les depuradores biològiques simulen el procés d'autodepuració del riu i es basen en l'activitat dels microorganismes per netejar l'aigua residual.
- L'aigua depurada es retorna als cursos fluvials o al mar.
- L'aigua depurada no és apta per al consum humà; per poder-la utilitzar, cal potabilitzar-la.
- L'aigua depurada, si es sotmet a un procés final anomenat tractament terciari, es pot utilitzar en rec agrícola.
- La depuració de l'aigua residual té un cost important, que paguem tots els ciutadans amb els nostres impostos, si reduïm el consum d'aigua en les nostres llars i en les nostres indústries, estalviarem també diners, que es podran utilitzar per altres finalitats (carreteres, escoles, hospitals, etc.) i col.laborarem en preservar un recurs escàs.
tags: #cabal #de #depuradores #catalunya
Publicaciones populares:
- Cómo funciona el filtro de partículas en Ford Tourneo Connect
- Guía para elegir filtros de agua en la pintura
- Propiedades hidrorepelentes de la piel tratada
- Filtros de aire John Deere 2755: medidas y referencias
- Cómo incorporar un sistema de filtración en la cocina con el mueble depura agua